Autofèrtil (partenocàrpica)
Figues d'estiu a finals d'Agost..

Varietat de figa tardana, d’una sola collita.
La figuera està situada al pati del darrere a la cara nord d’una casa senyorial, a la comarca del maresme.
De la casa fins al mar hi ha uns 200 m.
És una varietat que ja va ser descrita per Pere Estelrich i Fuster.
Amb molta probabilitat correspon a la varietat descrita par Giorgio Galesio en la pomona italiana.
Hi a moltes varietats de figures que s’anomenen verdals, totes tenen en comú la seva pell verda, la seva maduració tardana i sobretot pel seu fullatge verd i resistent que es manté així fins i tot quan les altres varietats ja comencen a groguejar.
D’aquesta varietat, les figues continuen madurant lentament fins ben entrada la tardor.
Les figues són d’un vermell intens, molt dolces les primeres disminuint a mesura que el dia es va escurçant.
La majoria de les fulles són pentolobades.
Si això és així, correspondria a la varietat descrita par Ira Condit i serien sinònims:
Grosse Verte, Nebian, Adriatic, White Adriatic, Fico di Fragola, Strawberry.
Hi ha altres varietats de figueres amb figues del mateix color que poden rebre aquest nom.

Fulla de la Verdal del maresme.

En un recent treball publicat a les illes balears s’identifica una varietat Verdal, que té algunes característiques comunes amb aquesta figuera:
Figues tardanes que aguanten a l'arbre i queden com a secalls fins l’any vinent, però en canvi és considerada una figa de baixa qualitat pel consum en fresc.
Arbre de mida mitjana i desenvolupament lent.
Fulles majoritàriament de 5 lòbuls, poc retallats.
Fruit amb poca albedo, carn vermell fosca, dolça i gustosa (segons Ira Condit depenen dels climes el seu color canvia dels tons rosats als vermells foscos). Pell verda i resistent que li dóna el seu nom.
Ull petit.
Arbre recomanable pels climes amb tardors calentes, com ho són les del Maresme.

.