Varietats de figues
Index de figueres pròpies dels països catalans i del meu terrat
Pastellere, Rouge de bordeaux, Hirta, Hirta du Japon, Hairy Japanese
Pastiliere
La Pastiliere del meu terrat.
29 juliol 2007.
Pastiliere
La Pastiliere del meu terrat.
23 juliol 2011.
Pastiliere
La Pastiliere del meu terrat.
25 juliol 2007.
Pastiliere
Fulla de la Pastiliere del meu terrat.

Autofèrtil (partenocàrpica)
Figues d'estiu a principis d'Agost..

La meva figuera prové d'un viver francès.
Varietat unífera, de fructificació primerenca i abundant.
Varietat prou coneguda a França i anomenada en moltes publicacions, segons alguns és originària del Japó.
A Catalunya fructifica a finals de Juliol.
Arbre de talla petita a mitjana, creixement lent i de manera compacta amb tendència a romandre nan.
Propens a perdre les figues abans de madurar i molt sensible a tota mena de malalties
Les fulles:
Grans, gruixudes, peludes i amb nervacions molt marcades, vores lleugerament serrades. D'un a cinc lòbuls per fulla poc marcats.
Fruita:
Forma turbinada, mida mitjana de 5 a 8 cm de llarg, pes entre 30 i 70 gr. Sense coll, peduncle de color púrpura de 1,5 a 3 cm de llarg feblement fixat a les branques.
Les figues no arriben gairebé mai a assecar-se a l'arbre.
Pell basta, de color púrpura negrenca, recoberta de pèls espessos i de superfície mate, amb grans zones blanquinoses que s'enfosqueixen a la maduració.
Ull mitjà, obert amb escames púrpures.
Carn de color ambre rosat de textura melosa. És destacable la cavitat central. Té molt poques llavors, la qual cosa la fa adequada per la confiteria. Gust lleugerament dolç sense notes.
En les meves condicions és una figuera difícil. Les figues tenen tendència a caure de l’arbre abans de madurar i també són propenses a corcar-se amb facilitat.
Arbre per col.leccionar, sense cap qualitat remarcable ja sigui pel consum en fresc o bé per assecar.

Pilositat del revers de la fulla.
Pastiliere


The Fig by Ira Condit
Pastiliere (Hirta du Japon). - Aquesta varietat és poques vegades esmentat pels escriptors hortícoles a Anglaterra.
Va aparèixer en les llistes de varietats de Califòrnia des de principis de 1890; a la col·lecció de Chiswick, es va incloure com a Nº 18888 i Hirta du Japon va ser el No. 18857. EISEN (1901) va declarar: "Si l'escriptor podria plantar una sola varietat blava sense dubte seria aquesta la figuera."
El poc èxit que ha aconseguit des de llavors ha estat al llarg de la costa, especialment a San Diego. Terra endins, és de poc valor. L'arbre té un desenvolupament nan amb prominents protuberàncies nodals en les branques. No dona figues-flor.
A Texas, i en ocasions a Califòrnia, les figues Pastiliere cauen prematurament.
Figues de mida mitjana, turbinada, o esfèrica, majoritàriament sense coll; tija fins a una polzada de llarg; superfície pilosa o pubescent amb prominent ull; de color negre violaci; maduixa polpa; gust insípid; de qualitat justa. Primerenca.

.