Varietats de figues
Index de figueres pròpies dels països catalans i del meu terrat
Africano, Barnisoto, Barnissote noire, Bernissou, Bertino, Bouriansoto, Brogiotto fiorentino, Brogiotto nero, Brosciotto, Bourjansoto, Burjassot negra, Della marca, Parisienne, Violette de Solliès. A Cerdanya és coneix com burdassòtta degut a l’influencia catalana. A Canàries : Bajasote, Boujasote, Bragasote

Burjassot Negra
Burjassot Negra del meu terrat.
10 agost 2011.
Burjassot Negra
Burjassot Negra de Martorelles.
24 agost 2008.
Burjassot Negra
Figuera a una plaça a Cala d'Or
Burjassot Negra
Figuera Bursjassot a Mallorca

Autofèrtil (partenocàrpica)

Figues d'estiu a principis d'Agost.

Rep el seu nom de Burjassot, vila situada a la riba del Túria, a cinc quilòmetres de la ciutat de València.
És coneguda a França, entre d'altres, amb el nom de Violette de Solliès. Les figues de Solliès són molt apreciades i compten amb una denominació d'origen protegida.
Varietat unífera, coneguda des de l'antiguitat, de la que es disposa de molta informació.
Si el terreny l'hi és favorable, l’arbre pren un desenvolupament molt important.
Com la majoria de figueres està dotada d’un sistema radicular poderós, capaç d'arribar a més de 50 m. de distància de la soca en la recerca d’aigua.
Si bé la figuera s’adapta els climes àrids la seva presència en llocs secs és un indicador de l'existència d’aigua al voltant. Els romans es fixaven en la presència de figueres per cercar pous o fons.
Segons alguns autors és una de les figueres que té menys necessitat de llum, sota aquestes condicions, creix esplèndidament i també n'és capaç de fructificar-hi correctament.
Fruit de mida mitjà a gros (70 80) g., aplanat i sense coll, molt característic, particularment bonic, que el distingeix perfectament d'altres varietats, peduncle curt. Pell negra violaci Ull petit. Carn vermella, dolça, perfumada i exquisida al paladar.
Interior sense cavitat pronunciada.
Molt bona qualitat gustativa. Sovint quan està madura sol treure una llàgrima de mel per l'ull. Això és habitual en moltes figues i algunes tenen precisament aquest nom.
Fulles en la seva majoria d'un sol lòbul amb l'angle peciolar obtús són un tret característic d’aquesta varietat.
És aquest el millor moment per assaborir aquesta figa.
Per assecar és millor o més vistosa la varietat blanca.
És una figa tardana. A Catalunya, comença a collir-se a partir d'agost.

.


Pere Estelrich.
Segons publica en el llibre "La higuera y su cultivo en España".
2.• -Bordissot negra
Sin: Brogiotto nero en Italia, Boarjasotte ó barnisotte noire en Francia, Burjassote preta en Portugal.
Esta variedad es de lento crecimiento en terrenos de secano y alcanza poco desarrollo en pleno campo en terrenos de mediana o inferior calidad; pero en los sitios privilegiados con abundante materia nutritiva y bastante humedad llega a adquirir tamaño considerable. Para alcanzar igual tamaño necesita mucho más tiempo que la bordissot blanca. Prefiere los terrenos sustanciosos, profundos y frescos.
Creemos útil que esta variedad sea multiplicada siempre por medio del injerto sobre la bordissot blanca que es la que más crece, para obtener así, en menos tiempo, árboles corpulentos.
Las hojas son, por lo general, de un solo lóbulo alargado, y con menos frecuencia presentan la forma trilobada.
Los higos (fig. 2) presentan la hermosa forma apeonzada, y son muy apreciados para el consumo en verde, pero son poco útiles para la desecación. A veces alcanzan doble grosor. Los ganados los apetecen.
Empiezan a madurar a principios o mediados de septiembre siguiendo hasta el invierno. Cuando esta variedad crece en terrenos que le sean apropiados, cada fruto suele presentar en el ojo una gota de líquido concretado gomoso-azucarado y la piel exterior muy agrietada.
Los frutos más tardíos no llegan a tener el pezón ennegrecido. Se tiene por el más sabroso de los higos que se comen frescos figurando en los corrales y en la proximidad de las casas de labor y de recreo.

Burjassot Negra
Dibuix Burjassot Negra Estelrich.

Sub-variedad de la Bordissot negra.
En la Era del Conde, (Manacor) la he observado detenidamente el día once de agosto de 1905.
Es de mediana edad, tronco grueso y copa redondeada; sus hojas difieren del tipo en apariencia, siendo la mayor parte trilobadas, aunque bastantes están constituidas por un solo lóbulo.
Su fruto es más largo y se agrieta poco. Su piel es más dura, el sabor del fruto es igual al tipo de que procede y su carne tiene igual apariencia. Tal vez haya producido estas diferencias el terreno, y puede que creciendo en sitio más húmedo o más abonado vuelva al tipo primitivo.
Cualquiera que coma el fruto sin fijarse en él contunde el sabor de la sub-variedad con el de la variedad.
Los higos de la sub-variedad no tienen gota azucarada en el ojo. La circunstancia de no abrirse el higo con las lluvias les da estima y los agricultores tienden a extenderla.
Dimensiones del fruto: 4,57 cm. de alto por 4 cm de ancho.