Autofèrtil (partenocàrpica)
Unífera (una sola collita d'estiu)
Tardana.

Arbre de talla mitjana, pren un gran desenvolupament en terrenys frescos i profunds.
Segons Pere Estelrich i Fuster, la varietat blanca s’adapta millor en els terrenys profunds i argilosos.
Personalment no hi he notat cap diferència.
Les fulles són normalment de cinc lòbuls i de talla mitjana.
No trobant-se moltes variacions en les formes de les fulles en un mateix arbre.
Però en el 2015 he trobat una figuera Coll de Dama a on quasi totes les fulles són d'un sol lòbul, com es pot veure a la fotografia de baix a l'esquerra.
També he observat que després d'una esporgada forta les fulles prenen formes diferents.
La figa té la pell negra i fina, però resistent. El coll és allargat i elegant, el seu nom en fa referència. Un peduncle molt curt l'uneix a la branca. L'ull és petit i d'un vermell fosc.
Suporta molt bé el transport.
En bones condicions de conreu pesa el voltant dels 70 gr. Carn compacta i d'un color vermell fosc. El seu tast és consistent i melós amb un alt contingut de sucres.
Untant l'ull amb oli d'oliva, quan la figa està formada est pot avançar la maduració uns deu dies. És una pràctica comuna.
Excel·lent qualitat gustativa i abona fins i tot quan no es cull al punt.
(això no succeeix amb altres varietats)
En terrenys fèrtils i humits l’albedo (part entre la carn i la pell) és bastant gruixuda. Quan arriba la tardor aquest es torna de color groguenc fent-ne disminuir la seva qualitat gustativa.
Algunes vegades se li veuen algunes figues-flors però si bé se les veu créixer durant algun temps, mai arriben a cap.
En els climes i les condicions adequades, fructifica de forma esglaonada a partir d'agost. Si la tardor és prou calenta, es poden arribar a collir gairebé totes les figues. No és de les varietats més susceptibles a les pluges, però si es ve de períodes secs o la pluja és continuada, la hi fan esclatar les figues (badar) a punt de madurar o estovar la pell. Altres varietats encara la suporten pitjor. Arbre a recomanar per a les regions amb les tardors calentes i assolellades.
S'adapta perfectament al cultiu en test. D'aquesta manera és possible obtenir-ne figues des del primer any. Una altre avantatge és que el conreu en test fa avançar-ne la collita i ens permet de controlar la mida del arbre.
És la figa més apreciada a Catalunya. Aquesta figuera es troba per tota la nostra geografia. Si no teniu un arbre propi, la millor manera d’assaborir aquesta figa és comprant-la als pagesos que la venen directament dels seus camps en els mercats de proximitat.
El principal poble productor és Alguaire a Lleida. Un excés d'adob nitrogenat o qualsevol altre mesura que provoqui un creixement desmesurat de l'arbre causarà el retard de la maduració.
En terres sorrenques, com gairebé totes les figueres, corre el risc de ser atacada pels nematodes. Sota aquestes condicions la figuera paralitza el creixement. Per evitar-ho caldria empeltar-la sobre un peu resistent (si és que existeixen).

(Josep Carner. Els fruits Saborosos. 1928)
“Cada dia al jardí me’n vinc de matinet
vora la font, amb figues de les de coll de dama.
I em besa l’aire, sense cap fressa ni cap flama,
i ara prenc una figa, ara prenc un glopet.”

Badoc

Segons Ira Condit a Hilgardia esta descrita per :
Audibert Frères (1854), Hogg (1866), G. S. (1869), Eisen (1888, 1901), Starnes and Monroe (1907), Guglielmi (1908), Pere Estelrich i Fuster ( Mallorca 1910 ), Priego y Jaramillo (1922), Mauri (1939b), Simonet et al. (1945), Delbard (1947), and Montagnac (1952). Il·lustracions del fruit per Eisen; del arbre, fulles i fruita per Mann.
Extret de Hilgardia.
Quan Ira Condit va fer-ne aquest treball no era una varietat gaire coneguda a l’estat espanyol.
Segons el Mallorquí Pere Estelrich i Fuster es tracta d'una varietat resistent a badar-se en temps plujós. Jo discrepo d’aquesta opinió ( o bé es tracte d'una traducció equivocada d'Ira Condit ), per experiència pròpia, al Baix Llobregat, és una varietat sensible. Juntament amb els factors varietals i tenen molt que veure els climatològics, els tipus de terreny i les formes de conreu. Pot ser aquesta la diferència.
Com a curioses e interessants son les observacions fetes per Mann: El nom Bouankirk indica "coll molt llarg." Els berebers ( Africa del Nord, Kabilia ) també designen la varietat pels noms D'Abouch Takli, "pit de negra", i Abgait. Es cultiva àmpliament a Àfrica del Nord, però a causa de l'espessor de pell no s'asseca comercialment.