Autofèrtil (partenocàrpica)
Figues d'estiu a finals d'Agost començament de septembre..

Quan el vaig trasplantar des del camp del meu sogre en un test, l’arbre tenia més de sis anys.
La figuera procedia de Tortosa i li va donar un veí de camp.
Vaig reduir-ne la mida de les arrels, per facilitar-ne el trasplantament.
Va arrelar fàcilment donant figues des del primer any.
Arbre de talla petita a mitjana, fins i tot en terrenys rics. Fusta grisa i lliça.
Les fulles estan formades majoritàriament per tres lòbuls arrodonits, sinus poc profunds, consistents, de talla mitjana i verd fosc.
Fruit de color verd cendrós, forma de baldufa, coll curt amb poc peduncle. Ull petit. Pell fina i resistent, amb estries longitudinals marcades i també amb estries transversals.
Gra (aqueni) de grandària mitjana, més o menys com la de "Coll de Dama"
Pes el voltant dels 70 g.
Carn suau, molt ensucrada i sucosa, excel·lent qualitat gustativa, compacta i de color vermell fosc. Les figues són de maduració tardana cap a finals d’agost.
És més dolça que la de Coll de Dama, però sense la seva finesa.
Si les condicions meteorològiques no són les adequades, una gran quantitat de figues no acaben de madurar.
Fins i tot després de perdre les fulles, algunes figues continuen aferrades, a l'arbre madurant lentament, però malgrat que tenen un molt bon aspecte van perdent el seu bon sabor.
Aquesta varietat es podria incloure dintre del grup de les anomenades hivernenques amb les quals comparteix les principals característiques.