Autofèrtil (partenocàrpica)
Unífera (una sola collita d'estiu)
Més primerenca que la Coll de Dama

Moltes varietats de figues tenen coma característica destacable la coloració vermella del ull (ostíol) i d’aquí noms com Ull de Perdiu, Ull de Llebre,.
Segons estudis genètics sembla que és tracte de la mateixa varietat que la Sejola.
Les descripcions morfològiques, coincideixen amb la de les meves pròpies observacions.
Arbre molt decoratiu de desenvolupament harmoniós amb un tronc torturat que recorda els de les oliveres.
De mida mitjana a petita en terrenys pobres. Té un gran desenvolupament en terrenys frescos i profunds.
És encara molt abundant a la comarca del Garraf. Suporta bé les exposicions marines. S'adapta molt bé al conreu en test.
Pell prima de color blanca groguenca amb fons verdós. Carn vermella, molt dolça amb les llavors petites i de paladar agradable, més encara si es menjar ama la seva fina pell que en potencia el sabor.
Madura des de finals de Juliol a primers d'agost. Encara que avui estigui en desús com a tal, és excel·lent per assecar.
El juliol, abans de madurar les figues tenen la pell d’un verd grisós platejat recobertes de fins pèls però encara mantenen l’ull completament blanc. Això ens permet distingir-la d’altres varietats.
En aquest estadi, una part important canvien a color groc i es panseixen i cauen, potser no és del tot autofèrtil.
Fulles gruixudes, amb les vores amb un dentat suau, la majoria de les fulles són tri-lobulades, amb algunes d'un sol lòbul.
En la revista Agricultura i Ramaderia de l'any 1933 la trobem en una llista de plançons a la venda.
Ara d'aquesta llista gairebé sols es conrea la Coll de Dama Negra.
La Burjassot es anomenada, Berdissot i les Carabassetes Carbassetes.

Fulla de la sejola

Llista de planters de figuera publicat a la revista Agricultura i Ramaderia al 1933.
La redacció i administració de la revista estaba al carrer Trafalgar 76.