Autofèrtil (partenocàrpica)
Figues d'estiu a principis d'Agost..
Origen de la paraula Sen.
1. SEN m.
1. ant. Tractament que es donava a menestrals. Exequidors del testament del sen Huc Cairel, doc. segle XIV (RLR, iii, 155).
2. Tractament que es dóna als treballadors camperols quan ja són d'edat madura (Mall.).
El Sen Pirris té un bou,
el fa jeure a sa serena
i n'hi dóna per s'esquena
tant si en vol com si no en vol
Cançó popular Mallorquina.
El sen Bayona feia de majoral, Rosselló Many. 33.
Etimologia .: del llatí sene, ‘vell’
.