Autofèrtil (partenocàrpica)
Bífera (Figues flors i figues d'estiu)
Figues d'estiu a principis d'Agost..

Aquesta és una de les figues flors més conegudes a Mallorca.
La meva figuera és un cas curiós, fruit d’un intercanvi amb un aficionat Nord-americà que a la vegada va obtenir l’esqueix d’un aficionat Mallorquí.
Aquest col·lega Nord-americà em va preguntar més d’una vegada pel desenvolupament de la figuera.
Ell em deia que aquesta figuera li costava de desenvolupar-se en test i fins i tot dubtava de que es tracés de la varietat autèntica. En les meves condicions de conreu en test es reproduïa el mateix comportament.
Llegint la descripció que en fa Montserrat Pons de la varietat en primer lloc crec que es tracta de la varietat Roja i en segon lloc diu que no es tracta d’un arbre de poc vigor la qual cosa em fa pensar que el seu comportament en test en cara podria ser pitjor.
Tant les figues com les figues flors són semblants. El color de la pell va del negre morat al vermellós amb algunes clivelles longitudinals.
La carn és prou dolça i saborosa i d’un color rosat blanquinós.
Les fulles en la seva majoria pentalobades.

Fulla de la Roja.

Descripció de Hilgardia per IRA J. CONDIT

Roja (sin. Rojal).
Descrita i il•lustrada per Estelrich (1910) com a varietat que produeix abundants figues-flors prop Algaida, Mallorca; aquestes apareixen en quantitat en els mercats de Palma.
També està descrits per Priego y Jaramillo (1922). Les figues de la collita principal són resistents la danys de les pluges , i són molt apreciades per la seva qualitat; és per això que la varietat està conreat en totes les Illes Balears.
Figues-flors grans, ovades; peduncle gruixut; color de la pell marró vermellós; carn ambre.
Segona collita molt semblant, madurant de agost a setembre.
Se’n coneixen dues subvarietats, la Roja d’en Bardina, rarament produeix figues-flors (segons Mosntserrat, ambdues collites pràcticament coincideixen).
La segona subvarietat és la Roja de Son Suau, no produeix cap figa-flor, mentre que les figues de la collita principal són d'un color vermell més fosc que la Roja.

Segons Montserrat la varietat ROJA, anomenada aixi pel seu color vermell característic, podría ser la varietat "HAMIR" -Vermella- descrita en el llibre d'agricultura par Abu Zacaría en segle XII.