Autofèrtil (partenocàrpica)
Bífera (Figues flors a princpi de Juliol i figues a l'Agost)
Figues d'estiu a principis d'Agost..

És una figuera descrita en antics tractats i que es donava per desapareguda. La meva figuera procedeix de l’illa de Mallorca i és el resultat de la tenacitat en la recerca d’aquesta varietat, per part del més gran entusiasta, entès, divulgador i col·leccionista de figueres que hi ha avui en dia.
Curiosament després de cercar la figuera per tota l'illa, al final la va trobar pràcticament al costat de casa seva.
No publico les dades de les figueres en la web fins que aquestes no em comencen a donar figues.
Conreada en test, aquesta figuera es comporta gairebé igual que en plena terra.
La seva pell és característica amb els seus colors verds i les seves estries longitudinals. La seva carn és dolça, vermellosa i saborosa , molt més en les figues d’estiu.
L’ull és tancat i resisteix prou bé les pluges i el badat.
El seu pes va dels 30 fins els 60 g.
La major part de les fulles són trilobades amb els marges suavitzats.
Segons el padrí d’aquesta figuera, aquesta presenta una gran quantitat de figues amb formacions anormals, un cos superior de ¾ de figa i un d’inferior d’un ¼ en forma de faldilla.
De moment jo no n'he observat cap, quan en trobi mostraré les fotografies corresponents.
Segons el meu parer el nom de cucurella, ve precisament d’aquesta mal formació. En català diem curull allò que va més amunt del raser. Omple el cova i fes un bon curull. Hi havia pagesos que eren capaços de posar més farda en el curull que en el cove.
Ben aviat poca gent sabrà el que és un cove i molta menys el que és un curull.
La varietat cucurella està descrita en el DCVB i curiosament aquesta figuera dóna nom a un carrer de Barcelona.

Fulla de Cucurella

DCVB
Nom d'una varietat de figa i de figuera (Bellpuig). A Barcelona hi havia el carrer de la Figuera Cucurella (segle XV), anomenat després carrer de la Cucurella i avui carrer de la Cucurulla (cf. Geogr. Barc. 373-374).

.