Paratjal, Parejal, Paretjal (Tortosa) , Pelejal (Castelló) , Paratja (Maestrat)
Paratjal del meu terrat.
21 setembre 2013.
Figuer paratjal a Santa Maria de Martorelles.
Paratjal
Paratjal a Santa Maria de Martorelles
26 agost 2009.
Autofèrtil (partenocàrpica)
Bífera (Figues flors a princpi de Juliol i figues a l'Agost)
Figues d'estiu a principis d'Agost..
D’aquesta varietat de figuera en he trobat a diferents indrets en un radi de 100 km.
Gràcies a Montserrat Pons és una figuera fàcil a identificar perquè segons afirma totes els fulles de manera insòlita són totes trilobades.
Tan les figues agostenques com les figues-flors, les trobo fines i exquisides. Una figa molt plena i sucosa de carn vermella.
Els colors de la figa són sorprenents, segons el seu estat i com els i toca el sol brillant com la plata i a mida que van madurant s’esberla la pell i prenen uns tons blavencs.
Cançó popular mallorquina.
Una figa paratjal
madurada a sa figuera.
Una dona malfenera
sempre surt en es portal.
Hi ha un excel·lent treball fet per Joan Veny i Clar per tractar d’aclarir la seva etimologia.
El DCVB descriu la figa Paratjal així:
1. (Figa i figuera) agostenca, de fruita grossa, aplanada, de color clar (Tortosa, Mallorca, Menorca).
«Ses figues mos heu de dar, de coll de dama i verdals, bordissots i paretjals, totes grosses com sa mà» (cançó popular Mallorquina.).
S'aplica també a la dona baixa i grassa.
Uns fragments del treball de
Joan Veny i Clar.
Ens hem de considerar afortunats d'haver trobat al Tractat d'Agricultura abans esmentat (cf. nota 9) el següent passatge que ens obre un camí fàcil:
"Qui vol que figueres de peratge axí com julies e d'altres, que n'i ha de diverses natures, retenguen les figues, el dia de Sant Johan culla de les cabrafigues e sien enfilades en fils lonchs e poseu-ne per moltes branques".
En aquest paràgraf es descriu també el procés de caprificació, que no s’empra des de fa molts anys, perquè la majoria de les figueres conreades a les Illes i la península són partenocàrpiques. Es continua emprant a Turquia i d’altres països.
Segons ell l’etimologia més probable és aquesta:
¿Quin era el sentit primitiu de figues de paratge o figues paratjals?
Puix que a certes comarques són considerades de gran qualitat i gaudeixen de bona fama, podem deduir que eren les figues destinades a I'home de paratge, o, simplement, al paratge, és a dir, les figues grosses i exquisides que el pagès oferia, en qualitat de censal o de present, al senyor de les terres que aquell conreava.
Fulla de la paratjal.