Autofèrtil (partenocàrpica)
Unífera (Figues d'estiu)
Tardana. Figues d'estiu a mig Setembre.

A França, aquesta figa s’oferia als pidolaires al sortir de la missa de la nit de Nadal. És clar que es tractava de figues seques.
Segons sembla provinent de Grècia, la varietat està referenciada a partir de l’any 1600.
Ira Condit la troba documentada per Tournefort (1700).
Es diu que el nom de “Couille du Pape” Collons de Papa, prové de l'època en què els papes residien a Avinyó i quan eren elegits es comprovava la seva virilitat que tenia com a origen la llegenda de la papisa Joana.
L’arbre no és vigorós.
La figa és una de les més dolces i saboroses tan per consum en fresc com per assecar.
Figa gairebé sense coll, ull de mida mitjana, pell delicada de color groc verdós i carn rosada.
Pes al voltant dels 40 g.
Les fulles són petites de 3 o 5 lòbuls.
Aquesta varietat té característiques semblants a la Carabasseta descrita per diferents autors a Mallorca i que és utilitzada amb les mateixes finalitats.

La marseillaise a la wikipedia.

Fulla de la Marseillaise.

Guêtre (peça de roba que s’utilitza per protegir les cames)