Autofèrtil(partenocàrpica)
Bífera (Algunes figues florrs, figues d'estiu abondantes mig juliol princip d'agost)

Figuera de la qual es disposa d'una literatura abundant.
Varietat unífera, molt primerenca. De manera ocasional fa algunes figues flors.
Arbre que sota bones condicions assoleix un gran desenvolupament, de creixement ràpid, amb un fullam molt decoratiu i uniforme.
Fulles de mida mitjana, principalment amb 5 lòbuls estrets, característics de la varietat.
Fruit arrodonit de pell negra sense coll.
El peduncle és un altre element distintiu de la varietat de color vermell i gairebé sempre torçat.
Ull més aviat petit i lleugerament obert. Pell fina, negra violàcia amb una sedosa pilositat.
Figa petita. Pes el voltant dels 30 gr. No sobrepassa gairebé mai els 40 g.
Carn compacta, de color vermell clar, gustosa, dolça.
Molt bona qualitat gustativa.
És una varietat fàcil d'identificar gràcies els seus trets distintius.
Suporta bé les humitats i pluges, sense que esclatin les figues ni malmetre'n la pell.
Un aspecte destacable és la seva resistència al fred. En un assaig acbat de fer per un afeccionat a Noruega es mostra com una de les figueres adequades pels climes a freds.
Arbre a recomanar per gaudir d'unes figues primerenques de millor qualitat que la majoria de les figues flors. Caldrà esperar que ens arriben les "Napolitanes", "Coll de Dama" o d’altres de similars sabors per superar-ne la seva qualitat.
Tenint en compte que és una varietat difícil de confondre, crec que la Ronde de Bordeaux és la Précoce de Barcelona.
Descrita per La Quintinie el 1692 i el 1907 Starnes com a Précoce de Barcelona.
El 1928, esqueixos de la figuera Precoce de Barcelona varen ser introudïts pel Departament d'Agricultura dels Estats Units. El 1931 donaven les primeres figues, coincidint les seves característiques amb la Ronde de Bordeaux.
Encara serà possible trobar un d'aquests arbres originari a Catalunya?

Descrit per Starn i Monroe (1907, amb imatges), Reboul (1908), i per Grasovsky i Weitz (1932). L'origen i la identitat d'aquesta varietat no ha estat trobada.
El material de Georgia, provat per Starn i Monroe es va obtenir de Nabonn and and Co, Alpes-Maritimes, França. El 1928, esqueixos arrelats de la "Precoç de Barcelona" van ser introduïts pel Viver del Departament d'Agricultura, en virtut de PI N º 69.019. Han estat fructificant a Riverside des de 1931, les notes preses durant els anys mostren les característiques que figuren a continuació.
Arbre molt vigorós, gemmes terminals violeta-marró, fulles de mida mitjana, una mica brillants, principalment de 5 lòbuls, sinus superiors de mitjana profunditat i amplada, sinus inferiors poc profunds; lòbuls basals normalment en forma d’orella; sinus basal cordat, sovint estrets, marges toscament (gairebé gens)crenats.
Minsa o nul•la collita de figues flors; figues de mida mitjana, turbinades, amb coll curt i gruixut, tija de fins a 6 mm de llarg, inflant-se en unir-se al cos de la fruita, ostíol gran i oberts, de color negre violaci, polpa de color maduixa clar. Primerenca, les figues d’estiu que comencen a madurar dues setmanes abans que les de la varietat Franciscana. (Varietat Mallorquina introduïda per l’ordre dels Franciscans a Califòrnia)
Segona collita de figues petites de 2 a 6 cm de longitud i diàmetre, pes al voltant de 25 grams, forma esfèrica, amb coll absent en la seva majoria, tija d’uns 6 mm, sovint mostrant una divisió peculiar o esberla que s'estén des de la base de la fruita, (és típic de la varietat que tinc a casa) superfície brillant, negre, amb una conspícua pilositat; pell consistent al madurar, polpa de color maduixa clar, sabor intens, diferent, igual que el de Franciscana, qualitat de bona a molt bona.

Fulla de la Precoç de Barcelona.