Esporga de la figuera
Algunes consideracions sobre la poda de la figuera?
La figuera, una vegada formada, és una de les espècies més resistents a la sequera. Però en anys molt secs només desenvolupa unes poques fulles a l’extrem de cada brot i no dóna collita. L’any següent, si les pluges són normals, es recupera. Ho dic perquè convé tenir-ho present en la poda.
Quina pluviometria seria la ideal per al cultiu?
Si es volen obtenir beneficis comercials, la situada per sobre dels 500 mil· límetres. En pluviometries al voltant dels 200 mil·límetres es fa del tot necessari recórrer al reg. La qualitat de l’aigua pot ser passable, però amb més d’un gram i mig de clorurs per litre desmereix la qualitat de les figues assecades, a més d’afavorir la progressiva salinització del sòl.
Com són les gemmes de la figuera?
En la figuera es troben preferentment gemmes normals, que poden ser de fruit, de fusta, mixtes i adventícies.
Exemple de gemmes a la figuera: en fusta de tres anys; en fusta de dos anys, de flor, i mixta en fusta d’un any d’una varietat bífera. En tots els exemples es pot observar la petja del pecíol de la fulla.
La figuera, una vegada formada, és una de les espècies més resistents a la sequera. Però en anys molt secs només desenvolupa unes poques fulles a l’extrem de cada brot i no dóna collita. L’any següent, si les pluges són normals, es recupera. Ho dic perquè convé tenir-ho present en la poda.
Quina pluviometria seria la ideal per al cultiu?
Si es volen obtenir beneficis comercials, la situada per sobre dels 500 mil· límetres. En pluviometries al voltant dels 200 mil·límetres es fa del tot necessari recórrer al reg. La qualitat de l’aigua pot ser passable, però amb més d’un gram i mig de clorurs per litre desmereix la qualitat de les figues assecades, a més d’afavorir la progressiva salinització del sòl.
Com són les gemmes de la figuera?
En la figuera es troben preferentment gemmes normals, que poden ser de fruit, de fusta, mixtes i adventícies.
Exemple de gemmes a la figuera: en fusta de tres anys; en fusta de dos anys, de flor, i mixta en fusta d’un any d’una varietat bífera. En tots els exemples es pot observar la petja del pecíol de la fulla.
Com són les gemmes mixtes?
Poden ser apicals o laterals. Les apicals tenen una forma cònica, més o menys allargada, que acaba corbada o en punta. Són d’un color groc verdós en les varietats clares o lleugerament rogenc en les varietats roges o negroses.
Com evolucionen aquestes gemmes?
Amb relació a aquestes gemmes apicals, durant la primavera, quan el brot ha crescut suficientment, a l’aixella de la segona o tercera fulla apareix una petita protuberància que donarà lloc a la primera figa o figó. A mesura que el brot s’allarga, apareixen també a l’aixella de les fulles, de manera contínua o discontínua, la resta de les figues, que s’anomenen de tardor.
Brots originats d’una gemma mixta apical. Els dos primers corresponen a figueres bífides i el ter· cer, a una de tardor. En el primer es poden veure, a dalt, damunt les figaflors, els primordis dels figons. En la segona fotografia, els figons, més evolucionats, i en la darrera, a la tardor, els joves figons a les aixelles de les fulles del brot.
Poden ser apicals o laterals. Les apicals tenen una forma cònica, més o menys allargada, que acaba corbada o en punta. Són d’un color groc verdós en les varietats clares o lleugerament rogenc en les varietats roges o negroses.
Com evolucionen aquestes gemmes?
Amb relació a aquestes gemmes apicals, durant la primavera, quan el brot ha crescut suficientment, a l’aixella de la segona o tercera fulla apareix una petita protuberància que donarà lloc a la primera figa o figó. A mesura que el brot s’allarga, apareixen també a l’aixella de les fulles, de manera contínua o discontínua, la resta de les figues, que s’anomenen de tardor.
Brots originats d’una gemma mixta apical. Els dos primers corresponen a figueres bífides i el ter· cer, a una de tardor. En el primer es poden veure, a dalt, damunt les figaflors, els primordis dels figons. En la segona fotografia, els figons, més evolucionats, i en la darrera, a la tardor, els joves figons a les aixelles de les fulles del brot.
Com són les gemmes mixtes?
Poden ser apicals o laterals. Les apicals tenen una forma cònica, més o menys allargada, que acaba corbada o en punta. Són d’un color groc verdós en les varietats clares o lleugerament rogenc en les varietats roges o negroses.
Com evolucionen aquestes gemmes?
Amb relació a aquestes gemmes apicals, durant la primavera, quan el brot ha crescut suficientment, a l’aixella de la segona o tercera fulla apareix una petita protuberància que donarà lloc a la primera figa o figó. A mesura que el brot s’allarga, apareixen també a l’aixella de les fulles, de manera contínua o discontínua, la resta de les figues, que s’anomenen de tardor.
Més coses sobre les gemmes apicals?
El creixement del ram continua en el període vegetatiu següent sense donar rams anticipats. Aquest és el motiu pel qual les branques de la figuera són tan poc abundants en ramificacions i s’allarguen excessivament, fet que obliga a utilitzar estalons per evitar que arribin al terra.
Com es produeixen les ramificacions laterals?
Es produeixen a partir de gemmes vegetatives axil·lars que romanen latents en el ram. Se solen produir cap a l’extrem. Però, si la zona on neixen ja ha fructificat, són improductives, cosa que s’haurà de tenir present en la poda.
Brots originats d’una gemma mixta apical. Els dos primers corresponen a figueres bífides i el ter·
cer, a una de tardor. En el primer es poden veure, a dalt, damunt les figaflors, els primordis dels
figons. En la segona fotografia, els figons, més evolucionats, i en la darrera, a la tardor, els joves
figons a les aixelles de les fulles del brot.
Poden ser apicals o laterals. Les apicals tenen una forma cònica, més o menys allargada, que acaba corbada o en punta. Són d’un color groc verdós en les varietats clares o lleugerament rogenc en les varietats roges o negroses.
Com evolucionen aquestes gemmes?
Amb relació a aquestes gemmes apicals, durant la primavera, quan el brot ha crescut suficientment, a l’aixella de la segona o tercera fulla apareix una petita protuberància que donarà lloc a la primera figa o figó. A mesura que el brot s’allarga, apareixen també a l’aixella de les fulles, de manera contínua o discontínua, la resta de les figues, que s’anomenen de tardor.
Més coses sobre les gemmes apicals?
El creixement del ram continua en el període vegetatiu següent sense donar rams anticipats. Aquest és el motiu pel qual les branques de la figuera són tan poc abundants en ramificacions i s’allarguen excessivament, fet que obliga a utilitzar estalons per evitar que arribin al terra.
Com es produeixen les ramificacions laterals?
Es produeixen a partir de gemmes vegetatives axil·lars que romanen latents en el ram. Se solen produir cap a l’extrem. Però, si la zona on neixen ja ha fructificat, són improductives, cosa que s’haurà de tenir present en la poda.
Brots originats d’una gemma mixta apical. Els dos primers corresponen a figueres bífides i el ter·
cer, a una de tardor. En el primer es poden veure, a dalt, damunt les figaflors, els primordis dels
figons. En la segona fotografia, els figons, més evolucionats, i en la darrera, a la tardor, els joves
figons a les aixelles de les fulles del brot.
Què ens diu sobre les gemmes mixtes laterals?
Estan situades molt a prop de l’àpex del ram de l’any anterior i, rarament, a la base. Són molt petites (de 2 a 4 mil·límetres), de forma semiesfèrica o lleugerament còniques, d’un color que va del verd al gris, i el nombre és variable. Inicien la brotada després que les apicals i donen origen a rams proveïts de fulles, de figons i de gemmes de fruit o mixtes.
Classes de gemmes en un ram de figuera bífida.
A: gemma mixta apical; B: gemmes de fruit; C: petjades del pecíol de la fulla; D: gemmes mixtes
laterals; E: gemma de fusta.
Sempre es troben sobre rams de l’any anterior?
No: es poden trobar també en forma latent, normalment, sobre rames de dos o tres anys, i poden desenvolupar rams fructífers amb figons, gemmes de fruit i de fusta, i acabar amb una mixta apical.
Ens fa cinc cèntims de les gemmes de fusta latents?
Normalment es troben sobre branques de quatre anys o més, rarament sobre les de dos o tres, i donen lloc a rams de fusta coronats per una gemma apical, que, com sabem, és mixta.
A la figuera hi ha gemmes adventícies? Sí, i tenen gran importància en la poda de rejoveniment. Es desenvolupen a les durícies de cicatrització, a les arrels, al tronc, a les branques i als rams originats per les gemmes apicals. Normalment es poden confondre amb les gemmes de fusta latents. Aquestes gemmes són l’origen de les tanyades. També, dels rebrots que surten de la base del tronc o de les arrels.
Estan situades molt a prop de l’àpex del ram de l’any anterior i, rarament, a la base. Són molt petites (de 2 a 4 mil·límetres), de forma semiesfèrica o lleugerament còniques, d’un color que va del verd al gris, i el nombre és variable. Inicien la brotada després que les apicals i donen origen a rams proveïts de fulles, de figons i de gemmes de fruit o mixtes.
Classes de gemmes en un ram de figuera bífida.
A: gemma mixta apical; B: gemmes de fruit; C: petjades del pecíol de la fulla; D: gemmes mixtes
laterals; E: gemma de fusta.
Sempre es troben sobre rams de l’any anterior?
No: es poden trobar també en forma latent, normalment, sobre rames de dos o tres anys, i poden desenvolupar rams fructífers amb figons, gemmes de fruit i de fusta, i acabar amb una mixta apical.
Ens fa cinc cèntims de les gemmes de fusta latents?
Normalment es troben sobre branques de quatre anys o més, rarament sobre les de dos o tres, i donen lloc a rams de fusta coronats per una gemma apical, que, com sabem, és mixta.
A la figuera hi ha gemmes adventícies? Sí, i tenen gran importància en la poda de rejoveniment. Es desenvolupen a les durícies de cicatrització, a les arrels, al tronc, a les branques i als rams originats per les gemmes apicals. Normalment es poden confondre amb les gemmes de fusta latents. Aquestes gemmes són l’origen de les tanyades. També, dels rebrots que surten de la base del tronc o de les arrels.
Què ens diu sobre les tanyades?
Poden superar els dos metres de longitud i les seves gemmes són de fusta, poc visibles a la part basal i més voluminoses cap al cim. Amb freqüència, a partir d’una certa longitud la part apical es converteix en ram mixt. Són molt utilitzades per al reemplaçament de branques.
Més consideracions?
Les figueres cultivades a les Illes Balears són totes femenines (les flors masculines han desaparegut per avortament sota la influència del cultiu) i es divideixen en dos grans grups.
Quins són aquests grups?
Els formats per les figueres flor, també conegudes per bíferes o bacores (de l’àrab bakûra), que donen fruit cap a mitjan juny o juliol («per Sant Pere enrevolta la figuera»), i les figueres de tardor, que no donen més que una collita de fruit, normalment a l’agost o al setembre. Hi ha encara un tercer grup: el que dóna tres collites, més propi de les regions tropicals, encara que a Mallorca és testimonial.
Quin interès tenen aquests grups en la poda?
Segons el que acabem de veure, la poda variarà segons les varietats que es produeixen a cada zona. Com ja sabem, els fruits de les primeres són les figaflors, que neixen sobre l’extrem dels rams de l’any anterior, sobre els quals passen l’hivern en forma de petits botons perfectament distingibles. Per tant, si interessa, les podem eliminar.
I les del segon grup?
Són, com sabem, les que únicament produeixen al final de l’estiu i part de la tardor. Aquestes varietats produeixen sobre fusta de l’any.
Amb el que sabem de la figuera, podem passar ja a la poda?
La forma tradicional de formació de la figuera és en vas. Per tant, remetem a la part general, on s’explica a bastament. S’aplica la forma pròpia per a espècies que no donen anticipats. Sobre aquesta qüestió només farem alguna consideració: cal formar la creu a més d’un metre, suprimir la gemma apical i despuntar el necessari per formar els pisos.
Poden superar els dos metres de longitud i les seves gemmes són de fusta, poc visibles a la part basal i més voluminoses cap al cim. Amb freqüència, a partir d’una certa longitud la part apical es converteix en ram mixt. Són molt utilitzades per al reemplaçament de branques.
Més consideracions?
Les figueres cultivades a les Illes Balears són totes femenines (les flors masculines han desaparegut per avortament sota la influència del cultiu) i es divideixen en dos grans grups.
Quins són aquests grups?
Els formats per les figueres flor, també conegudes per bíferes o bacores (de l’àrab bakûra), que donen fruit cap a mitjan juny o juliol («per Sant Pere enrevolta la figuera»), i les figueres de tardor, que no donen més que una collita de fruit, normalment a l’agost o al setembre. Hi ha encara un tercer grup: el que dóna tres collites, més propi de les regions tropicals, encara que a Mallorca és testimonial.
Quin interès tenen aquests grups en la poda?
Segons el que acabem de veure, la poda variarà segons les varietats que es produeixen a cada zona. Com ja sabem, els fruits de les primeres són les figaflors, que neixen sobre l’extrem dels rams de l’any anterior, sobre els quals passen l’hivern en forma de petits botons perfectament distingibles. Per tant, si interessa, les podem eliminar.
I les del segon grup?
Són, com sabem, les que únicament produeixen al final de l’estiu i part de la tardor. Aquestes varietats produeixen sobre fusta de l’any.
Amb el que sabem de la figuera, podem passar ja a la poda?
La forma tradicional de formació de la figuera és en vas. Per tant, remetem a la part general, on s’explica a bastament. S’aplica la forma pròpia per a espècies que no donen anticipats. Sobre aquesta qüestió només farem alguna consideració: cal formar la creu a més d’un metre, suprimir la gemma apical i despuntar el necessari per formar els pisos.
Alguna consideració més?
Els rams basals vigorosos, a causa de la força que tenen, convé tallar-los en començar la tardor, per evitar la forta pèrdua de saba que es produiria després de la poda d’hivern.
Què s’ha de fer en la poda de fructificació?
A les nostres varietats de figueres pràcticament no se’n fa, de poda de fructificació.
Hi ha algun motiu?
La manca d’anyivolia de la figuera, l’eliminació de fruits sempre que es tallen rams i el fet de no incrementar la producció amb la poda ni d’obtenir cap millora en la qualitat de les figues, fan que no es trobi sentit a aquest tipus d’actuació. De totes maneres, quan es fa malament o d’una manera descurada es redueix generalment a eliminar secs, rams mal situats i tanyades. D’altra banda, la manca de poda dóna lloc a un allargament desmesurat de les branques
Què caldria fer?
Per fer correctament la poda de fructificació, cal saber-ne les conseqüències sobre la fructificació. L’actuació serà distinta si es tracta de figueres flor o de figueres de tardor.
Comencem per les figueres flor.
Per afavorir la fructificació de juny és necessari conservar els rams de l’any anterior. Per tant, es practicarà només una aclarida lleugera, ja que, segons el vigor dels arbres, ens interessa mantenir la major quantitat possible de rams de l’any precedent. Aquesta aclarida es completa amb l’eliminació de les tanyades, les brotades de gemmes latents i els rams mal situats.
Com actuarem sobre els arbres vigorosos?
Els arbres vigorosos s’han de podar molt lleugerament. Si els arbres són joves, a l’efecte d’afavorir la ramificació de rames fructíferes escasses, s’actuarà suprimint la gemma terminal.
I sobre els arbres dèbils?
Sobre aquests arbres es podarà més severament i s’intentarà preparar la futura collita amb una poda d’aclarida, a l’efecte de revitalitzar els rams,
Els rams basals vigorosos, a causa de la força que tenen, convé tallar-los en començar la tardor, per evitar la forta pèrdua de saba que es produiria després de la poda d’hivern.
Què s’ha de fer en la poda de fructificació?
A les nostres varietats de figueres pràcticament no se’n fa, de poda de fructificació.
Hi ha algun motiu?
La manca d’anyivolia de la figuera, l’eliminació de fruits sempre que es tallen rams i el fet de no incrementar la producció amb la poda ni d’obtenir cap millora en la qualitat de les figues, fan que no es trobi sentit a aquest tipus d’actuació. De totes maneres, quan es fa malament o d’una manera descurada es redueix generalment a eliminar secs, rams mal situats i tanyades. D’altra banda, la manca de poda dóna lloc a un allargament desmesurat de les branques
Què caldria fer?
Per fer correctament la poda de fructificació, cal saber-ne les conseqüències sobre la fructificació. L’actuació serà distinta si es tracta de figueres flor o de figueres de tardor.
Comencem per les figueres flor.
Per afavorir la fructificació de juny és necessari conservar els rams de l’any anterior. Per tant, es practicarà només una aclarida lleugera, ja que, segons el vigor dels arbres, ens interessa mantenir la major quantitat possible de rams de l’any precedent. Aquesta aclarida es completa amb l’eliminació de les tanyades, les brotades de gemmes latents i els rams mal situats.
Com actuarem sobre els arbres vigorosos?
Els arbres vigorosos s’han de podar molt lleugerament. Si els arbres són joves, a l’efecte d’afavorir la ramificació de rames fructíferes escasses, s’actuarà suprimint la gemma terminal.
I sobre els arbres dèbils?
Sobre aquests arbres es podarà més severament i s’intentarà preparar la futura collita amb una poda d’aclarida, a l’efecte de revitalitzar els rams,
però se n’evitarà la producció exagerada. Si no interessa la collita de figaflors,
amb la finalitat d’aconseguir una collita més primerenca de figons,
aplicarem una poda extremadament dèbil i es rebaixarà el màxim
de rams possible per davall la figaflor més baixa. Com que és molt difícil
i car rebaixar tots els rams, sempre quedaran figaflors.
Poda curta d’estiu per retardar la collita de figons, en el primer cas, i per a la producció
ràpida de figaflors en figueres joves, en el segon, amb la finalitat d’augmentar el nombre de
ramificacions. Vegeu a la part inferior les joves figaflors.
Com s’ha d’actuar en les figueres de tardor?
S’empra el mateix sistema que ara acabem d’explicar, amb l’avantatge que no tenen figaflors per eliminar. Si el que es pretén és avançar i agrupar la collita, s’ha de fer una poda el més dèbil possible, pràcticament reduïda a la supressió dels ulls terminals.
Poda curta d’estiu per retardar la collita de figons, en el primer cas, i per a la producció
ràpida de figaflors en figueres joves, en el segon, amb la finalitat d’augmentar el nombre de
ramificacions. Vegeu a la part inferior les joves figaflors.
S’empra el mateix sistema que ara acabem d’explicar, amb l’avantatge que no tenen figaflors per eliminar. Si el que es pretén és avançar i agrupar la collita, s’ha de fer una poda el més dèbil possible, pràcticament reduïda a la supressió dels ulls terminals.
A les figueres bífides, per avançar la maduració i augmentar la grandària es recorre al pinçament de la gemma terminal. Es coneix per «desronyat». És també el fonament de la poda Argenteuil. (Vegeu el text.)
En aquest cas serà necessària una poda més severa, més estricta com més vulguem retardar la collita. Correntment, en un mateix arbre s’apliquen totes dues opcions. La poda és, doncs, molt simple, però exigeix una execució acurada.
Alguna consideració més?
La supressió de la gemma apical estimula el desenvolupament de les laterals, que produeixen rams amb figons més petits. La poda es fa en el període de repòs de la planta, excepte els pinçaments i la supressió de les adventícies i les tanyades, que s’ha de fer quan apareguin. I cal recordar que un creixement excessiu, a més de donar poca producció, la retarda.
Què ens diu sobre els talls de poda?
Ja vam dir que les ferides cicatritzen molt malament a causa que la fusta de la figuera és esponjosa i poc resistent a les malalties, principalment la càries. Per això, les ferides han de ser netes i cal evitar la formació de calcinals. No es recomana fer talls de més de 5 o 6 centímetres de diàmetre.
Els talls s’han de fer uns 8-10 mil·límetres per damunt la gemma, i en branques, igual. (Vegeu-ne més informació en el capítol dedicat als talls.) De la poda (II )
S’utilitzen altres sistemes en la formació de les figueres?
Sí, la mata o forma arbustiva, la palmeta en ventall, el cordó, la poda Rivers i la poda Argenteuil, entre d’altres.
Què ens diu sobre la formació en mata?
En el cas de figueres bífides consisteix a forçar la sortida de branques des la part baixa de la soca i rebaixar el plançó a sis gemmes. Brotats els rams, es deixen créixer lliurement i es rebaixen a l’altura d’un metre. Tots els brots anticipats que es puguin generar es deixen i es despunten, amb la finalitat que es puguin formar branques secundàries, en què s’elimina la gemma apical.
Com es fa la poda de fructificació i de manteniment de la formació en mata?
La poda de fructificació s’ha de centrar a evitar l’allargament excessiu de les rames. S’eliminen els secs i les brotades mal situades. Els rams mixtos que ja han produït es rebaixen a dues gemmes. Després de la collita de les figaflors se suprimeix el que les portava i l’immediat, per damunt del segon ram mixt a partir de l’àpex.
Com és la palmeta en ventall?
És un cas semblant de formació al que s’explica com a palmeta obliqua en la pomera, amb les variacions pertinents que exigeix la figuera. Es tracta d’una forma plana que necessita suports de filferro per a l’emparrat. El plançó es rebaixa a sis gemmes. Els rams desenvolupats es distribueixen en forma de ventall en fermar-los als filferros.
Quines són aquestes variacions?
Al final del febrer tots els rams de l’any anterior es tallen aproximadament per la meitat, perquè ramifiquin. Al juny les brotades es fermen en ventall en el pla de l’espatllera, se suprimeixen les que no vagin verticals i es pincen a tres fulles les altres.
Es fan més actuacions en verd?
Al final de juny o al començament de juliol es despunten les prolongacions dels nous brots. Al novembre es poden a dues gemmes la meitat dels brots que han donat fruits, per provocar l’aparició de noves brotades. S’instal·len els altres brots en ventall i es tallen els brots intermedis, així com els que no porten fruit.
Ens parla ara del cordó?
Pot ser simple, doble o dos doble. Es tracta d’un sistema molt semblant al de la poda llarga de la vinya, coneguda per cap i verga, en què s’aplica una tècnica pràcticament idèntica. Com que el fonament en les tres variants és el mateix, únicament estudiarem, com a exemple, el cordó doble. Els cordons, per les seves formes planes, s’adapten molt bé al cultiu de la figuera en hivernacle.
Com es forma el cordó?
Una vegada plantats els plançons, amb la navalla suprimim les gemmes de la part inferior del tronc en una longitud de 15 a 20 centímetres, segons l’altura a què vulguem situar el cordó.
Què feim a continuació?
A continuació, a partir de la primera gemma que s’ha deixat en comptem sis més, seguint la distribució en espiral en sentit ascendent al voltant del tronc. La sisena gemma quedarà situada verticalment per damunt la primera. De les altres cinc, dues han de constituir el cordó doble i la superior, la prolongació del tronc, en cas que s’apliqui la formació dos doble (dos pisos).
És un cas semblant de formació al que s’explica com a palmeta obliqua en la pomera, amb les variacions pertinents que exigeix la figuera. Es tracta d’una forma plana que necessita suports de filferro per a l’emparrat. El plançó es rebaixa a sis gemmes. Els rams desenvolupats es distribueixen en forma de ventall en fermar-los als filferros.
Quines són aquestes variacions?
Al final del febrer tots els rams de l’any anterior es tallen aproximadament per la meitat, perquè ramifiquin. Al juny les brotades es fermen en ventall en el pla de l’espatllera, se suprimeixen les que no vagin verticals i es pincen a tres fulles les altres.
Es fan més actuacions en verd?
Al final de juny o al començament de juliol es despunten les prolongacions dels nous brots. Al novembre es poden a dues gemmes la meitat dels brots que han donat fruits, per provocar l’aparició de noves brotades. S’instal·len els altres brots en ventall i es tallen els brots intermedis, així com els que no porten fruit.
Ens parla ara del cordó?
Pot ser simple, doble o dos doble. Es tracta d’un sistema molt semblant al de la poda llarga de la vinya, coneguda per cap i verga, en què s’aplica una tècnica pràcticament idèntica. Com que el fonament en les tres variants és el mateix, únicament estudiarem, com a exemple, el cordó doble. Els cordons, per les seves formes planes, s’adapten molt bé al cultiu de la figuera en hivernacle.
Com es forma el cordó?
Una vegada plantats els plançons, amb la navalla suprimim les gemmes de la part inferior del tronc en una longitud de 15 a 20 centímetres, segons l’altura a què vulguem situar el cordó.
Què feim a continuació?
A continuació, a partir de la primera gemma que s’ha deixat en comptem sis més, seguint la distribució en espiral en sentit ascendent al voltant del tronc. La sisena gemma quedarà situada verticalment per damunt la primera. De les altres cinc, dues han de constituir el cordó doble i la superior, la prolongació del tronc, en cas que s’apliqui la formació dos doble (dos pisos).
Disposició típica de les gemmes de la figuera sobre els nusos al llarg d’un ram. La distribució
en espiral (fil·lotaxi) fa que la sisena gemma estigui col·locada verticalment damunt la pri·
mera. S’utilitza aquesta particularitat per distribuir els podons o brocades en els sistemes de
formació en cordó.No passa res. S’haurà de tallar per damunt de la primera o segona gemma basal.
Com es continua?
El plançó es rebaixa per damunt la sisena gemma.
Seqüènca de la poda de formació de la figuera en cordó durant el primer any. (Explicació en el text.)
Normalment, de les sis gemmes elegides, les tres més altes es desenvolupen perfectament. Al contrari, les més baixes poden fer-ho més dèbilment o, fins i tot, quedar latents. Quan s’ha vist que el desenvolupament del creixement és normal, els brots més dèbils es pincen a dues fulles. El central s’elegeix per a la prolongació de tronc, en cas que vulguem formar el cordó dos doble, o s’elimina, si no n’és el cas.
Com es continua?
Quan tots dos brots hagin aconseguit superar el primer fil, s’hi fermen provisionalment, amb una inclinació d’uns 40 o 45 graus respecte a la vertical. Si surt algun brot anticipat, s’elimina.
Quin és el pas següent?
Cap al final de setembre, si el creixement és de més d’un metre, els rams que han de formar el cordó es porten definitivament sobre el primer fil i s’hi fermen. En cas contrari, s’espera un altre any. Cap a mitjan febrer, si són varietats bíferes, s’eliminen les petites figaflors que puguin tenir a l’àpex o es rebaixen per davall el darrer esbós de figaflor.
Seqüència de la poda de formació de la figuera en cordó.
I. Període vegetatiu en el segon any.
II. Hivern del segon any.
III. Final de juny del tercer any, després de la primera collita de figaflors.
IV. Hivern del tercer any.
V. Final de juny del quart any, després de la collita de figaflors.
VI. Hivern del quart any.
VII. Final de juny del cinquè any, després de la tercera collita de figaflors.
VIII. Hivern del cinquè any.
I etcètera. (Explicació en el text.)
Quan tots dos brots hagin aconseguit superar el primer fil, s’hi fermen provisionalment, amb una inclinació d’uns 40 o 45 graus respecte a la vertical. Si surt algun brot anticipat, s’elimina.
Quin és el pas següent?
Cap al final de setembre, si el creixement és de més d’un metre, els rams que han de formar el cordó es porten definitivament sobre el primer fil i s’hi fermen. En cas contrari, s’espera un altre any. Cap a mitjan febrer, si són varietats bíferes, s’eliminen les petites figaflors que puguin tenir a l’àpex o es rebaixen per davall el darrer esbós de figaflor.
Seqüència de la poda de formació de la figuera en cordó.
I. Període vegetatiu en el segon any.
II. Hivern del segon any.
III. Final de juny del tercer any, després de la primera collita de figaflors.
IV. Hivern del tercer any.
V. Final de juny del quart any, després de la collita de figaflors.
VI. Hivern del quart any.
VII. Final de juny del cinquè any, després de la tercera collita de figaflors.
VIII. Hivern del cinquè any.
I etcètera. (Explicació en el text.)
Què feim durant el segon període vegetatiu?
Amb les noves brotades, s’han de distribuir les futures brocades "DCVB Tros de sarment amb dos o tres ulls, que deixen a un cep en podar-lo, perquè creixi i doni fruit en l'any venidor" o podons. Així, iniciada la brotada, en cada espai de sis nusos s’eliminen tots els brots que vagin per davall els braços (que seran un de cada sis), i s’afavoreixen tots els que hi surtin per damunt (que seran dos de cada sis), i dels tres laterals que queden al bocí de sis nusos, se n’eliminen un o dos, perquè les futures brocades quedin el més equidistants possible entre si.
Amb quina distància es recomana formar les brocades?
Depèn de la longitud de separació dels entrenusos i, per tant, del vigor de la figuera durant el primer any. Una distància mitjana adequada seria al voltant dels 25 centímetres.
Com es continua?
Segons el marc de plantació, si és necessari, es continua amb la prolongació dels braços del cordó. S’eliminen els figons que hi pugui haver i els brots apicals d’ambdós braços es porten cap a l’angle de 45 graus. Quan la prolongació supera el segon fil, s’hi ferma provisionalment. Després, s’actua de la mateixa manera que l’any anterior, fins a aconseguir la longitud desitjada dels braços del cordó. Per forçar la sortida dels brots podem recórrer a fer entalladures.
Què feim a continuació?
S’inicia la formació de noves brocades a les prolongacions dels cordons, si el marc de plantació ho demana. Sobre els rams verticals de l’any anterior s’actua de la manera següent: després de la primera collita de figaflors, la meitat dels rams fructífers es rebaixa a dues gemmes i la resta es deixa sense tocar. Si hi ha humitat suficient, iniciaran la brotada i donaran un brot o dos, que es deixaran créixer lliurement.
Per quin motiu a l’estiu, després de la collita, s’elimina la meitat dels rams que ja han produït?
Per promoure noves brotades, que al final del període vegetatiu ja portaran esbossos de figaflors per a la propera collita, i, a la vegada, per reduir la collita de figons, amb la qual cosa en millora la qualitat.
Amb les noves brotades, s’han de distribuir les futures brocades "DCVB Tros de sarment amb dos o tres ulls, que deixen a un cep en podar-lo, perquè creixi i doni fruit en l'any venidor" o podons. Així, iniciada la brotada, en cada espai de sis nusos s’eliminen tots els brots que vagin per davall els braços (que seran un de cada sis), i s’afavoreixen tots els que hi surtin per damunt (que seran dos de cada sis), i dels tres laterals que queden al bocí de sis nusos, se n’eliminen un o dos, perquè les futures brocades quedin el més equidistants possible entre si.
Amb quina distància es recomana formar les brocades?
Depèn de la longitud de separació dels entrenusos i, per tant, del vigor de la figuera durant el primer any. Una distància mitjana adequada seria al voltant dels 25 centímetres.
Com es continua?
Segons el marc de plantació, si és necessari, es continua amb la prolongació dels braços del cordó. S’eliminen els figons que hi pugui haver i els brots apicals d’ambdós braços es porten cap a l’angle de 45 graus. Quan la prolongació supera el segon fil, s’hi ferma provisionalment. Després, s’actua de la mateixa manera que l’any anterior, fins a aconseguir la longitud desitjada dels braços del cordó. Per forçar la sortida dels brots podem recórrer a fer entalladures.
Què feim a continuació?
S’inicia la formació de noves brocades a les prolongacions dels cordons, si el marc de plantació ho demana. Sobre els rams verticals de l’any anterior s’actua de la manera següent: després de la primera collita de figaflors, la meitat dels rams fructífers es rebaixa a dues gemmes i la resta es deixa sense tocar. Si hi ha humitat suficient, iniciaran la brotada i donaran un brot o dos, que es deixaran créixer lliurement.
Per quin motiu a l’estiu, després de la collita, s’elimina la meitat dels rams que ja han produït?
Per promoure noves brotades, que al final del període vegetatiu ja portaran esbossos de figaflors per a la propera collita, i, a la vegada, per reduir la collita de figons, amb la qual cosa en millora la qualitat.
Exemples de poda a la figuera.
I. Ram de figuera bífida.
II. Eliminació de la gemma apical per guanyar grandària i precocitat de les figaflors. És la base de la poda Argenteuil.
III. Ram amb poda dèbil, pròpia de figueres d’assecar.
IV. Ram amb poda mitjana, per a figueres cultivades per al consum directe.
V. Poda forta, per retardar la maduració.
VI. Típica poda de reemplaçament sobre dues gemmes.
Normalment en el cultiu se sol fer una mescla de totes aquests podes, per diversificar la producció.
Què més?
A l’hivern, en els rams procedents dels que vam rebaixar a dues gemmes, si només han donat un nou ram, es deixa i, si n’han donat dos, el més baix es poda a dues gemmes. A la primavera següent, les que han produït dos anys s’eliminen a dues gemmes i les altres es deixen. I s’entra ja en la dinàmica típica de la poda de la vinya de cap i verga, però aquí sense despuntar-la, més que quan es tracti d’avançar o retardar la producció.
Què opina d’aquesta poda?
El cordó és una poda apropiada per al cultiu en regadiu i també per a hivernacle, que necessita una certa especialització i dedicació. En secans frescos es podria provar aquesta forma de cordó per al cultiu de varietats bíferes, especialment en plantacions molt especialitzades a aconseguir qualitat.
Què ens diu sobre la poda Argenteuil?
És la poda típica d’aquesta localitat francesa. Va orientada exclusivament a obtenir figaflors. No es fa més que en un percentatge de branques que varia del 30 al 50%. D’aquesta manera, les que queden asseguren una collita mitjana de figons. Les rames que s’han desronyat un any no tornen a ser-ho fins que passen dos o tres anys.
En què consisteix?
Com ja hem avançat, consisteix a pinçar la gemma mixta terminal dels rams al principi de la moguda, i també, als pocs dies, tots els brots nats per davall de la darrera figaflor, llevat dels dos que neixen a la part basal, que serviran per al reemplaçament. Una vegada acabada la collita de figons, la rama que ha produït s’elimina per damunt de la brotada de reemplaçament.
Dues paraules sobre la poda Rivers?
És una forma de poda que es fa fonamentalment en verd, mitjançant pinçaments, poc abans de l’entrada de l’estiu. No és recomanable per a les nostres contrades, ja que les sequeres de l’estiu impedeixen el creixement dels brots podats.
Què ens diu sobre la poda de regeneració?
La figuera no és un arbre de llarga vida. Normalment a partir dels trenta anys entra en procés d’envelliment i és el moment ideal per començarne, tira-tira, la recuperació. La figuera dóna amb facilitat brotades sobre la fusta vella. Per tant, el «rejoveniment» no resulta difícil. S’aplica de dues maneres.
Primera?
Quan els arbres són molt vells i decrèpits és millor descalçar el tronc i tallar- lo el més baix possible, per davall el nivell del terra. Després, damunt del tall s’encén una foguera. Es rasca la zona cremada i es desinfecta amb un bon màstic. Es treballa la terra del voltant i es tapa. Quan les gemmes adventícies inicien la brotada s’elegeix el ram més robust i es procedeix com si fos una figuera acabada de plantar.
Segona?
Mitjançant rebaixaments progressius, com hem vist per a altres espècies.
És la poda típica d’aquesta localitat francesa. Va orientada exclusivament a obtenir figaflors. No es fa més que en un percentatge de branques que varia del 30 al 50%. D’aquesta manera, les que queden asseguren una collita mitjana de figons. Les rames que s’han desronyat un any no tornen a ser-ho fins que passen dos o tres anys.
En què consisteix?
Com ja hem avançat, consisteix a pinçar la gemma mixta terminal dels rams al principi de la moguda, i també, als pocs dies, tots els brots nats per davall de la darrera figaflor, llevat dels dos que neixen a la part basal, que serviran per al reemplaçament. Una vegada acabada la collita de figons, la rama que ha produït s’elimina per damunt de la brotada de reemplaçament.
Dues paraules sobre la poda Rivers?
És una forma de poda que es fa fonamentalment en verd, mitjançant pinçaments, poc abans de l’entrada de l’estiu. No és recomanable per a les nostres contrades, ja que les sequeres de l’estiu impedeixen el creixement dels brots podats.
Què ens diu sobre la poda de regeneració?
La figuera no és un arbre de llarga vida. Normalment a partir dels trenta anys entra en procés d’envelliment i és el moment ideal per començarne, tira-tira, la recuperació. La figuera dóna amb facilitat brotades sobre la fusta vella. Per tant, el «rejoveniment» no resulta difícil. S’aplica de dues maneres.
Primera?
Quan els arbres són molt vells i decrèpits és millor descalçar el tronc i tallar- lo el més baix possible, per davall el nivell del terra. Després, damunt del tall s’encén una foguera. Es rasca la zona cremada i es desinfecta amb un bon màstic. Es treballa la terra del voltant i es tapa. Quan les gemmes adventícies inicien la brotada s’elegeix el ram més robust i es procedeix com si fos una figuera acabada de plantar.
Segona?
Mitjançant rebaixaments progressius, com hem vist per a altres espècies.
Poda de figueres velles.
Figueres envellides, que necessiten una bona poda de rejoveniment.
Què cal recordar sobre la intensitat de la poda?
Que les podes molt fortes activen la formació de brotades fortes i disminueixen la producció; que les molt lleugeres deixen un excés de producció que debilita l’arbre i qüestiona la futura producció, en disminuir les reserves, i que les podes mitjanes originen brotades de vigor mitjà, així com produccions mitjanes abundoses. Ho resumim en el quadre següent:
Respecte a les condicions del cultiu, com ha de ser la intensitat de la
poda?
El grau d’intensitat de la poda canviarà en relació amb les condicions previstes per al cultiu. S’aplicarà una poda forta quan les condicions previstes de cultiu siguin deficients i la producció esperada, abundant. Més forta com més deficient sigui el cultiu i més abundant, la producció prevista.
Contràriament, també?
Efectivament. S’aplicarà una poda dèbil quan les condicions previstes de cultiu siguin bones i s’esperi una producció escassa: més dèbil com millors siguin les condicions de cultiu i més escassa, la producció prevista
Que les podes molt fortes activen la formació de brotades fortes i disminueixen la producció; que les molt lleugeres deixen un excés de producció que debilita l’arbre i qüestiona la futura producció, en disminuir les reserves, i que les podes mitjanes originen brotades de vigor mitjà, així com produccions mitjanes abundoses. Ho resumim en el quadre següent:
El grau d’intensitat de la poda canviarà en relació amb les condicions previstes per al cultiu. S’aplicarà una poda forta quan les condicions previstes de cultiu siguin deficients i la producció esperada, abundant. Més forta com més deficient sigui el cultiu i més abundant, la producció prevista.
Contràriament, també?
Efectivament. S’aplicarà una poda dèbil quan les condicions previstes de cultiu siguin bones i s’esperi una producció escassa: més dèbil com millors siguin les condicions de cultiu i més escassa, la producció prevista
Observació de l’arbre abans de la poda
En què hem ens hem de fixar?
La contemplació global de l’arbre ens donarà una indicació de la intensitat de la poda. L’observació de l’estructura ens posarà de manifest si les branques mestres i els pisos estan equilibrats o no, en alguna zona o al llarg de tots aquests elements. D’això podrem deduir la poda més convenient.
Com s’hauria de procedir?
Acabada l’observació de l’arbre, i tenint clar quin tractament li serà més convenient, abans d’actuar s’ha de tenir molt clar el decàleg següent:
1. Manteniu l’estructura de formació.
2. Assegureu la ventilació i la il·luminació de la capçada.
3. Tingueu present el buit que cada tall causarà.
4. Assegureu sobre l’estructura el màxim de rames i rams fructífers per assegurar una producció equilibrada.
5. Conserveu les branques destinades a cobrir algun espai buit.
6. Elimineu totes les branques mortes i les danyades sense possibilitat de recuperació.
7. Suprimiu o tercieu les rames fructíferes exhaurides (mai les d’estructura).
8. Elimineu les tanyades, si no s’ha fet abans, i, quan hi ha tres branques
que neixen del mateix punt, procureu eliminar-ne una.
9. Suprimiu les branques que s’entrecreuen.
10. Elimineu o rebaixeu tota branca que, per la posició, tendeix a adquirir
un excessiu desenvolupament, en perjudici de l’equilibri de l’arbre.
En què hem ens hem de fixar?
La contemplació global de l’arbre ens donarà una indicació de la intensitat de la poda. L’observació de l’estructura ens posarà de manifest si les branques mestres i els pisos estan equilibrats o no, en alguna zona o al llarg de tots aquests elements. D’això podrem deduir la poda més convenient.
Com s’hauria de procedir?
Acabada l’observació de l’arbre, i tenint clar quin tractament li serà més convenient, abans d’actuar s’ha de tenir molt clar el decàleg següent:
1. Manteniu l’estructura de formació.
2. Assegureu la ventilació i la il·luminació de la capçada.
3. Tingueu present el buit que cada tall causarà.
4. Assegureu sobre l’estructura el màxim de rames i rams fructífers per assegurar una producció equilibrada.
5. Conserveu les branques destinades a cobrir algun espai buit.
6. Elimineu totes les branques mortes i les danyades sense possibilitat de recuperació.
7. Suprimiu o tercieu les rames fructíferes exhaurides (mai les d’estructura).
8. Elimineu les tanyades, si no s’ha fet abans, i, quan hi ha tres branques
que neixen del mateix punt, procureu eliminar-ne una.
9. Suprimiu les branques que s’entrecreuen.
10. Elimineu o rebaixeu tota branca que, per la posició, tendeix a adquirir
un excessiu desenvolupament, en perjudici de l’equilibri de l’arbre.