Vocabulari utilitzat sobre figueres Montserrat Pons (MP), Julià Bordera (JB), Joan Rallo (JR).
Podeu filtrar per columnes.

Paraula	Autor	Definició (filtrar per qualsevol paraula)
Àpex	JR	Extrem superior d'un òrgan o d'una part d'un òrgan.
Acop	JB	"El DCVB diu d’aquest mot balear: “a les figues grosses, perquè s’assequin de tot, les obrin de l’ull fins al capoll, posant-les així al sol i, en esser seques, les clouen per la part molsuda. Això és l’acop de figa (Mall.). a.) Acop flor: acop de figa flor (St. Llorenç des C.).”."
ABA	MP	Acid abscísic, inhibidor natural del creixement.
Abscisió	MP	Separació d'un òrgan, la flor, la fulla o el fruit per la descomposició de l'extracte cel·lular.
Absorbir	MP	Embeure aigua, nutrients o altres substàncies per les arrels.
Aclarida	JR	Supressió d'una part dels fruits d'un arbre per tal que els que han estat respectats presentin dimensions comercials i proporcions regulars. Esporgada de ramificacions, de brots i de fulles que hom efectua per tal de permetre l'entrada de la llum a l'interior de les formes vegetatives denses.
Acop	MP	Figa seca que ha estat assecada oberta de l'ull al capoll.
ADN	MP	Àcid desoxiribonucleic.
Adventícia	JR	Òrgan que es desenvolupa ocasionalment en una posició inusual.
Agrit	MP	Esdevingut agre, d'acidesa desagradable.
Aixella	JR	Unió del tronc amb la branca
AlB	MP	Acid indolbutíric. Regulador del creixement i inductor de la formació de les arrels.
Albacora	JB	Bacora. Figa flor, primera collita o florada de les figueres de dos collites.
Amurgonar	JB	Acció per obtenir murgons. Branca que es colga a terra o amb terra sense tallar-la perquè arreli amb la finalitat d'obtenir una planta nova. Castellà: Acodo.
Amillarament	MP	Padró de béns immobles, agrícoles, etc. d'aquells municipis en què l'administració encara no ha fet el cadastre.
ANA	MP	Àcid naftalenacètic. Regulador del creixement, emprat per promoure l'aclarida dels fruits.
Angle peciolar	MP	Angle del marge de les fulles a la zona d'inserció del pecíol.
Anyivolia	JR	Dit de l'arbre que fructifica amb alternança d'anys abundosos i altres de buits o escassos.
Apical	JR	Relatiu o pertanyent a l'àpex
Aqueni	MP	Fruit sec d'una sola llavor i un pericarpi coriaci no soldat amb la llavor.
Arrel	JR	Òrgan de les plantes superiors, generalment axiforme, de simetria radiada, sempre privat de fulles i proveït d'elements conductors, especialitzat en la fixació de la planta i en l'absorció d'aigua i de substàncies químiques que hi són dissoltes.
Arrob	JB	Xarop o dolç d’origen àrab, com la mateixa paraula arrop, i que s’obté per cocció i evaporació, bullint fruita dolça o del seu suc. A la Vall d’Albaida els més coneguts són els de most de raïm i el de figues. Especialment famós és encara l’arrop i talladetes de Benigànim, per bé que antigament es pot dir que s’ha fet en totes les cases de camp de la comarca per a consum propi, ni que fóra una caldera de figues, que quedava reduïda a pocs litres d’arrop. A l’Alforí es feia un altre tipus d’arrop anomenat melcutxa, també amb talladetes, bullint l’aigua emmelada de rentar les bresques i la cera del reparat després de tallar la mel dels ruscos
Bacora	JR	Figaflor. De l'àrab bakûra, bakûr 'precoç'
Bacorero	JB	Oriol: au de la grandària d’un tord, amb les plomes acolorides de groc, principalment, i negre —i a més, les femelles, de verd—, a la qual se li atribuïa ancestralment una notable afecció a menjar bacores. L’au s’autodelata “dient” el seu nom amb el cant, a finals de la primavera: “ba-corero, ba-corero”.
Badat	JB	"Del llatí batare. Obertura en l’epidermis de la fruita de la figuera que deixa al descobert la capa interior de la pell, de color blanc els badats solen obrir-se en la direcció dels meridians i són uns indicadors de l’estat òptim de maduració de la fruita."
Badar	JF	Obrir una cosa sense separar completament les seves parts
Bakûra	JR	Figaflor.
Basal	JR	Relatiu o pertanyent a la base.
Bífida	JR	Dit de l'òrgan parcialment dividit en dues parts més curtes que la meitat de la seva longitud
Bordall	MP	Rebrot de l'arbre que brosta de les arrels aprofundides.
Borró	JF	Botó escamós dels arbres i altres plantes, que conté el rudiment del futur brot.
Branca	MP	Cada una de les parts en què es va ramificant el tronc.
Brancam	MP	Conjunt deies branques de l'arbre.
Brocada	JR	Part del sarment que hom deixa al cep en podar la vinya. Per similitud amb la vinya, tany que queda molt curt desprès d'esporgar.
Brot	JR	Branqueta tendra, en fase de creixença, novellament originada a partir d'una gemma.
Brotada	JR	Conjunt de brots.
Cabrafiguera	MP	Figuera silvestre, figuera borda . S'empra com a pol·linitzador o portaempelt.
Calcinal	MP	Part del tronco branca de l'arbre que resta després d'haver-los tallats.
Capçada	MP	Conjunt de branques de la figuera des de l'enforcadura fins al capcurull, amb fullatge o sense.
Capcurull	MP	La part més alta.
Capoll	MP	Tija que uneix la figa a la branca. A València : Cua de les fruites de la figuera: peduncle. És d’ús comú el castellanisme “peçó” a casa nostra.
Caprificació	MP	Procés de pol·linització de les flors dels siconis de les figueres no partenocàrpiques amb pol-len de cabrafiguera o figuera mascle, mitjançant l'insecte Blastophaga psenes.
Càries	JR	Malaltia criptogàmica deguda a fongs basidiomicets paràsits.
Carpel	MP	Peça floral situada a l'àpex de l'eix deia flor, generalment unida a peces homòlogues per constituir el pistil.
Casera	MP	Protector de fusta o metàl·lic que es col·loca al voltant deia soca de la figuera.
Cicatrització	JR	Procés de formació d'una cicatriu. Cicatrius: el senyal que deixa la caiguda d'una fulla, una bràctea, etc.
Cimal	MP	Branca de l'arbre que s'enlaira verticalment.
Clevill	JB	Badat.
Clifa	MP	Figa que s'ha assecat aplanada, amb l'ull a la part de baix i e'l capoll damunt, esclafada fins que la pell s'espenya.
Clivell	MP	Obertura longitudinal o reticular, poc profunda, de la pell de la figa.
Clon	MP	Conjunt de plantes genèticament idèntiques obtingudes per propagació asexual.
Clorosi	MP	Esgrogueïment de les fulles per deficiencia de clorofil·la deguda a alteracions metabòliques diverses.
Cofí	JB	Recipient d’espart o palma que serveix per a contenir figues o altra cosa.
Coll	JB	Part intermèdia entre el cos del siconi i el peduncle, conformada de pell únicament. El refrany —misogin sense redempció— “la figa i la dona, quan torç el coll és bona”, arreplegat per fra Lluís Galiana en la seua Rondalla de Rondalles... diu ben clar quin és el moment de collir la fruita de la figuera: quan la maturitat li relaxa el coll i la força de la gravetat la fa penjar verticalment, amb l’ostíol acarat al sòl.
Collita	MP	Període de temps en el qual té lloc l'acció de collir, la recollita.
Congria	JF	Que produeix virons.En aquest formatge se congrien virons. Larves petites que neixen dels ous dipositats per certs insectes.
Cóp	JB	Canya amb la punta badada i oberta per una pedra, que s’utilitza per a collir bacores i figues de les branques altes (la Ribera). Escames. Fulletes mil·limètriques disposades al voltant de l’orifici de l’ostíol, de fora cap a la part interior.
Cordó	JR	Tipus de poda de formació que comporta la utilització d'armadures i que consisteix a deixar en l'arbre fruiter un eix o més.
Cove	MP	Paner gran, en forma de con truncat, amb dues anses.
Creixement	JR	Acció de créixer.
Créixer	JR	Fer-se, desenvolupar-se
Cromosoma	MP	Estructura del nucli de les cèl·lules, amb parells de bases, de les quals les seqüències formen els gens.
Cultiu	JR	Conreu.
Cultivar	MP	Parlant de figueres, figuera comuna cultivada.
Decrèpits	JR	Que ha arribat en un grau extrem de decadència física
Defoliació	MP	Pèrdua natural o provocada de les fulles de l'arbre.
Desborronar	JR	Treure els borrons de les branques
Descalçar	JR	Posar al descobert la soca
Desfonament	MP	Labor profunda del sòl, per airejar i permeabilitzarles capes inferiors.
Despuntar	MP	Pinçar. Eliminar l'ull apical d'un brot per frenar el creixement de la tija i iniciar la formació de la nova figuera.
Desronyat	JR	Pinçament de la gemma terminal.
Destre	MP	Antiga mesura de longitud agrària usada a Mallorca, equivalent a 4,214 metres.
Destre quadrat	MP	Antiga mesura superficial agrària usada a Mallorca, corresponent a 1/400 quarterades, equivalent a 17,75 metres quadrats.
Durícia	JR	Part endurida
Empeltar	MP	Implantar en una incisió feta al tronc una muda de la mateixa varietat o d'una altra.
Encistar	MP	Col·locar les figues seques dins caixons o pots, ben pitjades.
Entalladura	JR	Tall o incisió sobre la fusta.
Entrenús	JR	Espai o interval entre dos nusos.
Envellida	JR	Tornada vella.
Esblaimat	JF	Descolorit, dèbil de color
Esbós	JR	Quan encara no ha arribat a tenir l'estructura o forma definitiva.
Escala de peu	MP	Escala que, a més dels dos muntants on van subjectes els escalons, té una barra articulada que li serveix de suport.
Escorça	MP	Coberta externa dels troncs i les arrels deies plantes llenyoses
Esplet	MP	Conjunt de fruits que dóna l'arbre d'una vegada. Collita.
Esporga	JR	Operació que consisteix a tallar i treure les branques supèrflues, mortes, malaltes, etc., d'un arbre, d'un arbust, etc., per deixar-lo en millors condicions de fructificar, per donar-li una forma determinada, etc.
Estaca	MP	Tros de branca que es planta a terra perquè tregui arrels i esdevingui una figuera. (arbre)
Estalon	JR	Pal bifurcat en un dels extrems que serveix per a sostenir les branques dels arbres, armar parrals, etc. Tambè s'anomena puntal.
Estigma	MP	Part del carpel de les plantes que capta els grans de pol·len i on aquests comencen a germinar, i que apareix directament sobre l'ovari.
Estil	MP	Prolongació de l'ovari en forma de columna acabada en un estigma.
Exsecallador	MP	Persona que es dedica a esporgar els arbres. Tambè esporgador.
Fadenca	JF	Que és de gust fat.
Fat	JF	Mancat de sal o de sucre, i en general d'allò que dóna sabor agradable, insípid (Gir., Empordà, Vic, Bal.); castellà soso, insulso..
Falçó	JF	Ganivet molt corbat que serveix per a tallar branques d'arbusts (val.); cast. podón.
Fenologia	MP	Estudi de les relacions entre les condicions climàtiques i els fenòmens biològics periòdics de l'arbre.
Fenotip	MP	Conjunt de caràcters anatòmics, fisiològics i antigènics que permeten identificar i classificar un organisme viu. Aparença externa d'un caràcter genètic, però també hi ha altres factors que influeixen en el fenotip, com pot ser la nutrició, la temperatura, la llum, els agents infecciosos, etc.
Figa	JR	Siconi de la figuera.
Figa agostenca	MP	Figa que madura el mes d'agost.
Figa aigualida	MP	Figa que ha perdut la dolçor per excés d'aigua.
Figa alisa	MP	Figa blana que es comença a tornar agra.
Figa anormal	MP	Figa malformada.
Figa de sol	MP	Figa assecada al sol.
Figa fornera	MP	Figa seca acabada d'assecar al forn.
Figa grenyal	MP	Figa que, encara que ha pres color, no arriba a esser madura.
Figa primerenca	MP	Figa que madura prest en relació a altres varietats.
Figa seca	MP	Figa que s'ha assecat.
Figa secallona	MP	Figa madura un poc pansida.
Figa tardana	MP	Figa que madura tard en relació a altres varietats.
Figa verda	MP	Figa que es menja collida de l'arbre, sense assecar.
Figaflor	JR	Figa primerenca que certes varietats de figuera fan pel juny o pel juliol.
Figó	JR	Siconi immadur.
Figot	MP	Figa madura molt esclafada.
Figuera	JR	Arbre de la família de les moràcies (Ficus carica), de capçada ampla, làtex lletós, fulles caduques palmatilobulades i fruits (les figues) en siconi.
Figuera bífera	MP	Figuera que fructifica dues vegades a l'any, que dóna dues collites.
Figuera borda	MP	Figuera mascle, de peu masculí.
Figuera de cristià	MP	Figuera domesticada, del gènere ficus carica, de qualsevol varietat.
Figuera unífera	MP	Figuera que dóna una sola collita a l'any.
Figueral	MP	Terreny plantat de figueres.
Figueraler/a	MP	Persona que fa la collita de figues o que en ven.
Figuerol	MP	Malura que surt als dits causada pel contacte ambla lletrada .
Figues albardades	JB	Podríem dir que són bunyols que porten dins cadascun d’ells una figa seca, sencera o partida segons pobles o comarques. La pasta de fora té distintes variants: fonamentalment, farina, aigua i un poc de llevat. Un ou batut si es vol. La figa trau al foc, moltes voltes, tanta dolçor, que no cal rebolcar-les en sucre”.4 Comuna és també la denominació bunyols de figa. A Ulldecona es diuen figues en paella, segons el DCVB: “les que s’unten de pasta de farina i aigua, es frigen en paella o en cassola i s’emmelen o ensucren”. A Deltebre les coneixen com a paracotes i se solien preparar per a Nadal i Tots Sants (Queralt, 2006). Nyofles és la denominació d’alguns llocs de les comarques centrals valencianes. A l’Alforí hem recollit que les nyofles són bunyols amb una figa dins, o figues amb gatxetes. I fent un colp d’ull als Serrans, al Villar del Arzobispo, per influència del català, a les figues les anomenen higas, i als bunyols de figa higas albardás, mentre que a Sot de Xera diuen higos a les figues, i higas són els bunyols de figa, concretament. No sabem si les figues fregides de la Marina fan referència a aquestes postres, o a la delícia que són unes figues seques i fregides sense més.
Fil·lotaxi	JR	Estudi de la disposició de les fulles en les tiges.
Fisiopatia	MP	Alteració metabòlica provocada per factors abiòtics que es manifesten a l'arbre o en algun òrgan d'aquest.
Flor	JB	En la parla popular es denomina flor a l’obertura de la figa (obertura ostiolar o ostíol). A Alboraia fa referència a la figa flor o bacora. 2 Figa flor. 3 Parts genitals externes de la dona.
Fluixa	JF	Que no és dura. Dèbil, mancat de força, de vigor.
Foc	JB	Es diu que una figa té foc quan en obrir-la presenta l’interior groguenc, amb part de la polpa una mica eixuta. Es tracta d’un desordre fisiològic que ha produït un mal quallat de les flors pròpiament dites i que ha donat lloc a fruites mal desenvolupades. L’aspecte exterior de la figa no es veu alterat.
Formació	JR	Tipus de vegetació definit pel seu aspecte i no per la seva composició florística.
Fructífer	JR	Que dóna fruit.
Fructificació	JR	Acció de fructificar
Fruit	JR	Ovari desenvolupat que conté la llavor o les llavors formades. Peduncle, receptacle, etc., acrescent, poc o molt carnós i sovint comestible.
Fulla	JR	Òrgan laminar de creixement limitat que apareix lateralment a la tija o a les branques.
Fusta	JR	Matèria llenyosa de l'arbre. Part dura dels vegetals.
Ganxo	MP	Bastó, generalment d'ullastre, que té un extrem corbat. Serveix per apropar les branques de la figuera durant la collita de les figues.
Gatzoll	MP	Eina tallant corba, amb mànec, que serveix per podar.
Gavilà	MP	Espècie d'aixada amb la fulla dividida en dues parts llargues. Tambè s'en diu arpiot.
Gemma	MP	Borró embrionari esquamós del qual brostaran les branques, les fulles i les flors. Pot esser axil·lar, latent o terminal.
Genoma	MP	Conjunt de cromosomes propis de l'espècie o conjunt de gens de l'espècie.
Genotip	MP	Constitució hereditària d'un organisme, formada per la. totalitat de cromosomes característics de l'espècie.
Grau Brix	MP	Unitat de mesura del contingut de sòlids solubles que expressa el percentatge de sucres.
Hora-fred	MP	Cada hora amb una temperatura Inferior a 7º C. El nombre acumulat d'hores-fred s'empra per determinar les necessitats de fred hivernal per a la sortida del repòs vegetatiu dels arbres fruiters.
Hort	MP	Mallorca. Mesura superficial agrària corresponent a 1/16 quarterades, equivalent a. 443, 94 metres quadrats.
Infructescència	MP	Conjunt de fruits resultants de certes inflorescències.
Latent	JR	Que existeix sense manifestar-se a l'exterior.
Lateral	JR	Situat al costat, a l'extrem o a la perifèria i no al centre
Làtex	MP	Lletrada. Líquid de naturalesa aquosa, d'aspecte lacti, contingut en els laticífers, present a la soca i a les branques i les fulles de les figueres.
Lletrada	JF	Suc blanc, lletós, que contenen certes plantes, com la figuera
Llivanya	MP	Fissura del terreny que l'arbre aprofita per introduir les arrels. També s'en diu clivell : Obertura estreta i llarguera, produïda a un cos per vellura, sequedat, malaltia, etc.; cast. grieta, hendidura, resquebrajadura.
Longistil	MP	D'estil llarg.
Macoc	JB	"A Elx s’ha arreplegat aquesta denominació per a un tipus de figa més grossa i primerenca que la resta de figues, ni és una figa, ni és una bacora, en diuen. No obstant això, és clarament una figa produïda en la brotada de l’any. A Alacant fa referència a una bacora assecada (com a breva pasa es definia en un catàleg comercial del segle XIX), i que a la Marina s’anomena xalefa, mot d’origen àrab. A l’Alforí el terme macoc o macoca s’aplica a la fruita molt madura o sobremadurada: a un pas de deteriorar-se i fer-se malbé així parlarem d’albercocs macocs i melons macocs, i més modernament de plàtans i kiwis macocs, i en el cas de les figues macoques són aquelles que comencen a perdre turgència: a pansir-se, sense estar seques del tot encara. Segons el DCVB, a Albaida un macoc és una bacora pansida. Segons Llatas, als Serrans macoca és una breva muy gruesa (com també salefa o chalefa)."
Macoca	JB	Macoc.
Mosset	JF	Mos petit, mossegada. Castellà: bocadito.
Manegot	MP	Peça de roba que protegeix el braç.
Marcar	MP	Traçar la plantació.
Marge	MP	Part externa de la fulla.
Màstic	MP	Ungüent que s'empra per segellar la unió de l'empelt i protegir la superfície tallada del patró i de l'empelt.
Mixta	JR	Compost de parts, elements, etc., diferents.
Molla	JB	Polpa: carn de les fruites de la figuera.
Molsa	JB	Carn de la fruita.
Mosaic	MP	Simptomatologia que desenvolupen les figueres a causa d'infeccions víriques, que es caracteritza pel fet que les fulles presenten clapes verdes i grogues.
Muda	JF	Trosset de tanyada o brot d'una planta que s'aplica a la branca d'una altra per empeltar-la (mall., men.); cast. púa..
Murgó	JF	Branca que es colga a terra o amb terra sense tallar-la perquè arreli amb la finalitat d'obtenir una planta nova. Castellà: Acodo.
Nus	JR	Nivell de la tija, sovint en forma d'engruiximent, on s'insereix una fulla o un verticil foliar. Concreció dura de la fusta, corresponent a la base de la branca morta inserida en el tronc.
Nyofla	JB	Figues albardades.
Ostíol	MP	Ull. Petita obertura circular a la part inferior deia figa.
Pa de figues	JB	Figues assecades disposades en unes quantes tongades, generalment amb ametles i adobatge amb llavoreta de fenoll i canyella mòlta, conformant una mena de coca redona premsada que és un aliment altament energètic i de paladar saborós. Figues assecades disposades en unes quantes tongades, generalment amb ametles i adobatge amb llavoreta de fenoll i canyella mòlta, conformant una mena de coca redona premsada que és un aliment altament energètic i de paladar saborós.
Palmeta	JR	En forma de ventall.
Pamfígol	JB	Figa —fresca, pansida o seca— amb una molla d’ametla o nou a l’interior. També pot fer referència al pa de figues.
Pàmpol	JB	Nom aplicat a la fulla de la figuera i també a altres espècies amb fulles grans: el dels ceps de vinya és el pàmpol per excellència. Despectiu: Té unes orelles com dos pàmpols.
Paner	MP	Cistell fet de vímets, joncs o canyes entreteixits, amb anses.
Pansonet	JB	Figa pansida. Denominació oïda a l’Horta de València, on en una ocasió també vam poder recollir la variant pastonet, per deformació de pansonet i amb la influència del mot pasta o pastós.
Partenocàrpia	MP	Desenvolupament d'un fruit sense llavors, per falta de pollinització o de fecundació o per errada embrionària.
Peçó	JB	Peduncle
Peduncle	MP	Part allargada i prima que aguanta i uneix la tija al fruit.
Pell	JB	Part externa de la figa, o epidermis, que en algunes varietats es desprén fàcilment i possibilita la seua pelada amb els dits, sense necessitat de ganivet. Hi ha qui es menja la figa “pell i tot”. També l’escorça de l’arbre es diu pell (en arbres més productors de súber se li sol dir petorra, com en el pi o l’ametler vell).
Pinyolet	JB	Aqueni.
Periant	MP	En les flors, conjunt de peces estèrils que envolten els esporofil·les.
Perigoni	MP	Periant format per peces semblants.
Període	JR	Espai de temps que comprèn tota la durada d'una cosa, d'una fase.
Pèrula	MP	Bràctea o escama.
Pilositat	MP	Revestiment pilós.
Pinçament	JR	Acció de pinçar. Espuntar. Eliminar la gemma apical d'una planta per aconseguir el desenvolupament vigorós de les gemmes laterals.
Pioxa	JF	Eina de tall semblant al pic amb més o menys les mateixes mides, amb una pala plana a la punta d'uns 8 cm. emprada per obrir solcs i tallar arrels.
Pistil	MP	Organ reproductor femení de les plantes amb flors, format per un carpel tancat sobre ell mateix o per un conjunt de carpels soldats pels marges.
Plançó	JR	Arbre nou destinat a ésser trasplantat. Branca plantada perquè arreli.
Plantació	JR	Conjunt de plantes normalment d'una sola especia sobre un terreny delimitat.
Podar	JR	Del llatí putare. Netejar, esporgar. Efectuar la poda. S'en diu també esporgar.
Poda	JR	Operació que consisteix a tallar i treure les branques supèrflues, mortes, malaltes, etc., d'un arbre, d'un arbust, etc., per deixar-lo en millors condicions de fructificar, per donar-li una forma determinada, etc.
Podons	JR	Brocades
Pol·linitzador	MP	Cultivar utilitzada en les plantacions com a font de pol-len.
Polpa	MP	Part carnosa que hi ha sota la pell.
Portell	JF	Manera de col·locar peces o elements en rengles, de forma que les posicions dels d'una fila corresponguin als punts mitjans dels buits entre dues peces de les files immediates
Primordis	JR	Òrgan en el seu primer estadi de formació.
Quarterada	MP	Mesura de superfície agrària equivalent a 7.103,1184 metres quadrats.
Quartó	MP	Antiga mesura de superfície agrària corresponent a 1/4 de quarterada,equivalent a 1775,78 metres quadrats
Ram	JR	Del llatí ramus (branca). Branca tallada de l'arbre
Rames	JR	Conjunte de branques.
Ramificació	JR	Acció de ramificar-se. Disposició de les branques d'una planta.
Rebaixar	JR	Fer més baix el nivell, l'alçària, el gruix, el grau, d'una cosa.
Rebrot	JR	Brot nou.
Recuperació	JR	Retornar-li el vigor perdut.
Regeneració	JR	Acció de regenerar les parts malmeses.
Rejoveniment	JR	Acció de rejovenir.
Revers	MP	Cara inferior de la fulla.
Rivers	JR	És un métoda de poda.
Rizogènesi	MP	Formació i aparició de les arrels.
Rutló	MP	Figa madura que ha caigut de la figuera.
Sarment	JR	Branca. S'aplica tambè al cep.
Sementer	MP	Cadascuna de les parts d'un terreny de conreu que se sembra.
Sequer	MP	Lloc destinat a assecar les figues.
Sequera	JR	Sequedat en el camp; manca de pluja.
Siconi	MP	Infructescència formada per un receptacle carnós, a l'interior del qual hi ha inserides les flors que després originaran els fruits.
Soca	MP	Tronc
Taboll	JB	Figó. Siconi inmadur.
Tall	JR	Ferida o incisió feta al tallar.
Tallar	JR	Acció de tallar. Tallar les parts malmeses.
Tanca	MP	Parcel·la, habitualment envoltada per una paret seca.
Tanyada	MP	Rebrot, tronc novell.
Tenyir	MP	Quan una figa comença a tenir color.
Terminal	JR	Situat a la part final. Extrem del tronc o d'una branca per allà on creix.
Tija	MP	Tronc d'una planta, especialment el tronc prim, cilíndric i flexible, que comprèn des del callet de l'arrel fins a la gemma apical.
Tronc	JR	La part d'un arbre o arbust compresa entre les arrels i les branques; cast. tronco.
Tutor	MP	Pal de fusta o metàl·lic per aguantar la tija a mesura que creixi per criar-la dreta.
Ull	MP	Ostíol.
Ull adormit	MP	Període en què la gemma de l'empelt es troba en estat latent.
Ullastre	JF	Olivera borda, no empeltada; cast. acebuche.
Untar	JF	Acció d'aplicar unes gotes d'oli d'oliva al ostíol de la figa (ull) per fer-ne avançar la maduració uns deu dies.
Vara	JB	Estaca. Esqueix, tros de branca per a plantar i reproduir la figuera.
Varietat	MP	Categoria taxonòmica de grau inferior a l'espècie i superior ala forma.
Ventall	JR	Poda en forma de ventall.
Verga	JR	Vara, rama prima neta de fulles i llisa.
Vigor	JR	Amb força activitat vital.
Xalefa	JB	Segons el DCVB: “figa oberta de dalt a baix i posada a secar al sol (val. meridional)”. A Benissa i a altres llocs del sud sol fer referència específica a una bacora assecada. A Alacant també hi ha la variant xerefa i a Eivissa xereca, “(figa oberta, assecada i tornada a cloure”, segons el DCVB). Aquestes paraules, així com també xeric, xerec i xelefa deriven del mot àrab xariha, “figa seca”. Als Serrans hi ha salefa i chalefa, que fa referència a una bacora gran.
Xerec	MP	Figó que ha sortit fora de temps i no arriba a madurar.
Xerrac	MP	Eina amb el mànec de fusta i la fulla metàl-lica, un poc corbada, amb una part dentada. S'empra per podar i serrar ..